50 anys del Club Nàutic que va portar el rei d’Espanya a l’Hospitalet de l’Infant

50 anys del Club Nàutic que va portar el rei d’Espanya a l’Hospitalet de l’Infant

0
(0)

A principi dels anys setanta a l’Hospitalet de l’Infant enfrenta s’atracaven les barques a l’arena de la platja. Rodejat de pròspers ports com els de Cambrils i l’Ametlla de Mar havia deixat huír les oportunitats d’aixecar un de propi. Un moviment veïnal sense precedents capitanejat pel doctor Francisco Capella es posà en marxa per arreglar aquesta anomalia històrica de la mar de la Frau.

A principis dels anys setanta la pesca a la vila estava tocada de mort. Només el Marín Roca de cal Xacano, els Aubalat i els Sofios sortien enfrenta a calar a la mar. Quan tornaven a terra amb els seus bots de fusta els estrangers els esperaven per a retratar-los mentre extreien i separaven el peix de les sàrcies, en una de les darreres estampes de la Mediterrània mil·lenària. Com a contrapunt a la pesca, el turisme es desperta, les construccions s’aixequen com bolets al mig dels camps de garrofers i l’obra faraònica de la planta de energía nuclear Vandellòs-1, al coll de Balaguer, termina de ocasionar un terratrèmol a la vida popular i l’econòmica del terme.

L’Hospitalet acabava d’comenzar sense comprender-ho enfrenta un viatge sense bitllet de tornada. Ja aleshores era el nucli més poblat del terme amb 2.500 habitants censats, 1.500 flotants i 15.000 visitants a l’estiu, però enfrenta no tenia pes ni representació a l’Ajuntament més enllà de la figura de l’alcalde pedani que aquells anys i que, fins a la Transició, recauria en mans del Josep Maria Llorens, d’autocars Llosa. Seria ell precisament, durant una reunió informal a la Fonda Julià de la Vía Augusta amb el regidor Remigi Margalef, qui va plantejar un concepto brillant: construïm un port. Aquell dia la història va fer el clic , però fou la convicció irreducible del Francisco Capella Caballer, don Paco, que va fer possible que la quimera es materialitzés.

Si tu, lector, formes part de Generació Z, debes entender que als pobles especialment, el metge era un d’aquells oficis que mereixien la distinció de don, com el mestre, l’alcalde i el sergent de la Guàrdia Civil. Persona afable, carismàtica i respectada, havia nascut a Godella (València) l’any 1929 i des de 1957 que exercia a l’Hospitalet de l’Infant. Va venir per 4 mesos a sustituir el doctor Llorca i es quedà quaranta anys, recorda el seu fill Paco. Involucrat fins a la molla de l’ós a la vida popular del poble, la seva solicitud era un punt de confluència on es parlava d’angines, de futbol o de pesca. Això sempre, amb el «Che collons» per davant. Els dijous a la tarda, don Paco, feia festa i aprofitava per sortir a la mar amb el seu bot amarrat a la platja de les Barques o de les Antines, enseña Manel Barreno.

Fins aquell moment, el sistema per varar i treure les barques de la platja era a l’antiga, és a dir, de manera manual, a partir de ronyons i grans esforços i ajudats per uns enginys fets a partir de cordes, cabestrant, palanquins i pals de fusta. En tot el que anava de segle XX, els temporals de llevant havien mossegat ja un bon tros de platja i deixava els bastiments una mica més exposats. Respecte al port, la bandera de la proposta la van fer seva inicialment cinc presentes: el Paco Capella, el Josep Valldepérez, el Trinitario Pallarès i el Joan Castellví Castellví. Abans de començar la processó de viatges als laberíntics ministeris de Barcelona i La capital española amb la capseta de puros habanos i el taxi model SEAT 1500 de Josep Maria Llorens –el cinquè en qüestió–, s’havien ocupat d’obtenir de l’Ajuntament de Vandellòs –en aquell moment era alcalde el Josep Gil Pla– un document signat i segellat que digués que el port podria ser posible i rendible.

Amb els 2 salvoconductos –paper i puro– a les seves mans, les primeres gestions anaven dirigides a procurar recobrar l’antic plànol de port pesquer dels anys 40-50 que no havia quallat, però que s’hauria de preservar teòricament als arxius de Costos. Per molt que van remenar papers no va aparèixer mai de la vida i s’hagué d’encarregar un de nou –provisional– a l’enginyer de Caminos, Canales y Puertos Arturo Serrano Punyed, que el signa el 18 de desembre 1972. Serrano plantejava dues opcions, una per a 150 i una altra per a 300 embarcacions, el cost dls quals seria 31,50 i 48 milions de pessetes.

El text plantejava un full de ruta indispensable per a tirar endavant una obra de semejante extensión i proposava complir quatre fites: hacer una composición organitzativa i popular que ho pogués administrar, aconseguir el suport municipal, redactar un projecte definitiu i sol·licitar les subvencions. Seguint aquestes pautes, el 23 de gener de 1973 es funda al cinema del Joan Castellví Castellví de la plaça de Catalunya el Club Nàutic Hospitalet Vandellòs.

Els deu primers socis són Francisco Capella (president), Joan Castellví Castellví, Joan Castellví Bargalló, Trinitario Pallarés, Josep Valldepérez (secretari), Josep Maria Llorens, Domingo Márquez, Manel Sánchez, Enrique Gimeno i José Luis Gimeno. Les primeres reunions es feien a l’Hotel Infante dels germans Josep i Paco Chavarria, però poc després i per allotjar la nova associació, s’instal·la a la plaça de la Marina un local popular provisional –una barraqueta– on comença l’activitat popular, apuntada especialment a la formació de candela lleugera infantil i per adults. Aquesta escola seria la llavor de l’equip d’alt nivell de competició que va situar els seus alumnes entre el millor del panorama nacional.

Redacció del projecte

Els primers moments del 1974 són realment complicats, però és quan entren en acció pesos pesants de la política nacional. Concretament, El 28 de setembre es escribe una carta des de La capital de españa on s’impliquen l’Anibal Arenas, empresari i Procurador en Cortes entre 1958 i 1975 i el governador provincial, Fernando Bau Capri. Aquell mateix any l’Ajuntament encarrega a José Piquer Chanzà la redacció del projecte, fent-se càrrec de les 912.000 pessetes que costava. Al document de compromís el consistori deixa per escrit que en cap cas assumiria la despesa de la construcció gracias a la seva elevada inversió, que ja aleshores voltava els 100 milions de pessetes.

El 22 de setembre de 1975 comença a bufar vent de cua i s’activa l’expedient de construcció i explotació del port d’escala. El 20 de novembre de 1979 el ministeri afirma conveniente la construcció i, poc després, el febrer de 1980, l’Ajuntament de Vandellòs sol·licita al Club Nàutic la subrogació dels drets i obligacions derivats de l’expedient en tràmit, deixant el pes del pagament a les seves mans, tal com havien acordat.

Paral·lelament a les grans operacions financeres, el dia a dia continua i les activitats de candela tenen enorme acceptació i augmenten any rere any el nombre d’alumnes inscrits. El 1981 ja són 385 socis.

El 14 de novembre 1981 es treu a concurs la licitació del port de l’Hospitalet de l’Infant. Ho signa el secretari, l’Enrique Rosado i el President. Paul David El Malek, un empresari immobiliària local d’origen francès, muestra la primera proposta, però es desecha per no complir els termes.

Moltes cubes de formigó s’aprofiten de les obres de la central de energía nuclear, que s’havien iniciat el 1981

Una data fonamental del nostre relat serà el 5 de maig 1982. És el dia en què La Generalitat aprova la concessió del seu primer port esportiu, el de l’Hospitalet, i el dia que comença a córrer els cinquanta anys de la concessió de l’espai marítim de Costos, que expira el 2032. La capacitat inicial seria de 400 amarraments, enfrenta que finalment serà de 577.

Pel finançament de les obres s’utilitzen els fons propis procedents de les quotes dels socis, els diners obtinguts de la venda dels amarratges i dels locals comercials i de l’ajuda de les empreses elèctriques que tenien en explotació al nostre terme la planta nuclear de Vandellòs-1 i en construcció la de Vandellòs-2.

La primera etapa dels treballs consta del tancament del recinte amb un dic i un contradic. S’haurien d’arrencar el juny de 1982 i haurien d’estar enllestides, segons previsions, el març de 1983. L’compañía Auxini guanya la licitació i el 27 de novembre de 1982 se l’autoritza a explotar la pedrera de la PITRASA del coll de Balaguer per extreure pedra d’escullera i utilitzar dinamita per a la seva obtenció. Com que les obres de la central de energía nuclear de Vandellòs-2 s’havien iniciat l’any 1981, moltes cubes de formigó d’altíssima qualitat que s’havien desestimat s’aprofitaren per a la construcció del port. És de domini públic que en aquell moment va ser fonamental la implicació i compromís del Joan Castellví Bargalló, que dissenyà i resolgué complexes aspectes tècnics. La documentació original de valor incalculable recollida gelosament pel seu fill Ignasi –de hoy gerent del Club Nàutic– ha fet possible i ha enriquit extraordinàriament aquest article.

Gràcies també als papers del Joan hem pogut entender que la primera oferta que es va llençar per als socis dels amarratges de 6x2,5 seria de 550.000 pessetes. Els de 8x3 a 85.000 pessetes, els de 11x4 a 1.400.00 pessetes i els de 14x4.5 a 1.900.000 pessetes.

El 1985, la inauguració del port

El port l’inaugura el 22 de juny de 1985 el president de la Generalitat Jordi Pujol, acompanyat de la seva mujer, la Marta Ferrusola. L’alcalde de Vandellòs, Xavier Pardines, la junta directiva i centenars de veïns del terme l’acompanyaren. Aquell dia es ficava la cirereta del pastís d’una de les millors instal·lacions portuàries del país, amb 102.200 m2 de superfície, 577 amarratges, grua, benzinera, vigilància les 24 hores i uns locals comercials a la façana del moll de ribera que revitalitzarien a finals dels 80 l’activitat comercial i d’oci nocturn del terme amb pubs mítics com el Luna, la Palmera,el Zoo (o Yastá), i el Danti’s; i locals gastronòmics com el Tapix, la Croissanterie, el Teddy, el Clippers o el Solomillo –si no em falla la memòria–.

La quimera dels cinc somiadors del SEAT 1500 de Llorens que s’embarcaren a l’aventura amb les mans buides s’havia fet realitat dotze anys després, però la història no s’termina aquí. Tot just començava. 2 mesos més tard de la inauguració un cop de sort alinia els planetes a favor del Club. La infanta Cristina de Borbón havia de formar parte el cap de setmana del 17–18 d’agost de 1985 a les regates del primer campionat d’Espanya femenina classe 470 que s’havia organitzat a l’Hospitalet. El doctor Josep Maria Gil-Vernet, metge del rei Joan Carles I amb arrels de Vandellòs, es desplaçava aquells dies a Palma per fer-li una visita al monarca. Capella, que ho sabia, li proposa: «Digueu-li al Rei que vingui amb el barco i la família». Al cap de 2 dies Gil-Vernet trucava amb aquest breu missatge: «Paco, demà arribarà al port de l’Hospitalet el Fortuna amb la família reial i també la de Grècia».

En tot el que anava de segle XX, els temporals de llevant havien mossegat ja un bon tros de platja

Tots els mitjans de comunicació estatals es van fer ressó de l’estança reial, i la visibilitat mediàtica fa créixer de manera exponencial la venda d’amarratges. Del que es va viure aquells dies amb la família reial no parlarem avui, ni de les innombrables anècdotes que s’expliquen de la disco Bang Bang, ni de l’Hotel Infante, ni del Fortuna. Sí que direm que després de la brillant gestió de don Paco i les seves juntes directives, vindrien les de Lluís Coll i, més recentment, la de l’Òscar Beltran, amb la que es festeja durant aquest mes d’agost el cinquanta aniversari d’aquesta entitat emblema del nostre terme, els 50 anys del somni fet realitat de cinc veïns de l’Hospitalet.

Source link

¿De cuánta utilidad te ha parecido este contenido?

¡Haz clic en una estrella para puntuarlo!

Promedio de puntuación 0 / 5. Recuento de votos: 0

Hasta ahora, ¡no hay votos!. Sé el primero en puntuar este contenido.

Sergi Llop Penella

Nuestra misión es proporcionar a nuestros visitantes información valiosa y actualizada para que puedan planificar sus vacaciones en Salou de manera efectiva y sin preocupaciones. Trabajamos incansablemente para asegurarnos de que toda la información que ofrecemos sea precisa, útil y actualizada.

Entradas Relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Subir

Valoramos tu privacidad:Este sitio web utiliza cookies para asegurar que tengas una mejor experiencia al navegar por él. Más información